Tanca els ulls

Veig com tanques els ulls i ja no els tornes a obrir. Veig com la respiració se't calma a mesura que la pluja d'avui al vespre desapareix. Heu marxat els dos alhora netejant el patiment. Ara ja no pateixes, ho sé, i soc feliç de saber-ho. 

No sé on deus ser ara mateix però sé que ets en un lloc realment bonic perquè també sé que, abans de marxar, has agafat tots els somriures que hem compartit amb tu i els has guardat en una motxilla que ara portes penjada a l'esquena i que t'acompanya allà on vagis.

Has lluitat però ara pots descansar i gaudir de tot el que has anat guanyant al llarg de la vida, t'ho mereixes. Perquè tot i ser un torrapipes i xinxar sempre a les teves nebodes ens has estimat sempre amb bogeria.

I ara em cremen els ulls, vermells i inflats permeten que entre les llàgrimes que em cauen se'm dibuixi un somriure. Un somriure dirigit a tu. T'estimo.

25 de juliol de 2017.