Tu

Tu. Tu que et senties com un granet de sorra en mig d'una muntanya infinita. Tu que et passaves el dia davant del  mirall buscant-te mil imperfeccions que realment no tenies. Tu que mai trobaves res perfecte. Tu que sempre desconfiaves del que feies i mai estaves del tot segura de res, absolutament res. Tu que tenies por de ser jutjada, de no ser acceptada. Tu que sempre et quedaves en segon pla i passaves absolutament a tothom per davant teu. Tu que sempre posaves en preferència la felicitat dels altres abans que la teva. Tu que mai mostraves els sentiments i et tancaves en una caixa forta. Tu que no et deixaves estimar i, de fet, et feia por. Tu.

M'agrada saber que has canviat, que t'has començat a estimar. Que aquell tu insegur ha a desaparegut i s'ha convertit en un tu que es menja el món. Tu que ara et veus sovint perfecta. Tu que confies plenament en el que fas i no veus rastre de la por a equivocar-te. Tu que qualsevol crítica la converteixes en constructiva o en una banda sonora d'una pel·lícula. Tu que has construït una finestra en la teva caixa forta i has permès que algú hi comenci a entrar. Tu que has après a deixar-te estimar i has vist que no hi ha cap perill. Tu que ara ets feliç. Tu