Sant Jordi, la rosa i l'amor

Obres els ulls i somrius. Encara estirada al llit penses que avui serà un bon dia, tots els Sant Jordi ho són. T'aixeques amb mandra i el mires, dorm tan tranquil·lament que sembla un angelet. Li fas un petó a la galta i veus com obre els ulls, et mira i somriu. Sap que t'enamora quan fa això.                                   

Sortiu de casa agafats de la mà i mica en mica veieu com els carrers s'omplen de roses vermelles, llibres i més llibres i gent somrient. És bonic Sant Jordi, penses. Veure com la gent es demostra l'amor, com els nois sorprenen a les noies i com tothom surt a passejar.

Ets feliç, ho notes i ell també. Saps que no pots demanar res millor però el dia es va acabant i l'hora de marxar s'apropa. No en tens cap mica de ganes però saps que no ho pots evitar.

Dos quarts de set. Et fa un petó i saps que comença a ser el d'adéu, sempre has pensat que tenen un gust diferent, són únics els últims petons d'un dia, els gaudeixes sabent que els pròxims seran d'aquí una setmana.

Tanques els ulls i t'abraça, et fa un últim petó càlid i es gira per marxar. 

Tu somrius, però el teu somriure té el gust salat de les llàgrimes que sense vergonya gosen caure per les teves galtes.