Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2016

Records d'una infància

És estrany estar asseguda en aquest banc i no sentir cap rialla, cap correguda ni cap caiguda. És estrany no veure mil mares perseguint els seus fills. És estrany veure com l’únic que fa grinyolar els gronxadors és el vent.    Asseguda aquí observo un parc buit, un parc sense ànima, un parc que havia estat alegre i ara , simplement s’ha apagat. Els nens que jugaven als seus gronxadors, a la seva gespa, entre els seus arbres... s’han fet grans, i mica en mica han marxat per no tornar. Tanco els ulls i puc notar com l’aire m’acaricia la galta, noto com cau una gota. Una gota que n’arrossega un segona i una tercera. Començo a sentir l’olor de la gespa molla, però no em moc. Continuo asseguda amb els ulls tancats recordat cada i un dels moments que he viscut en aquest petit espai. Trobo a faltar aquella època. Aquella època on les preocupacions més grans eren les rascades als genolls i les samarretes brutes. Aquella època on res importava. Aquella època on tres arbres...

Ciutat subterrània

Baixar a les vies i sentir aquella olor de ciutat subterrània. Notar el bellugueig de la gent amunt i avall pendents del rellotge. Notar la teva tranquil·litat en comparació a tothom que t’envolta. Aquella tranquil·litat que t’envaeix en saber que no tens pressa, que tens trenta minuts per pensar i reflexionar dins el metro, veient gent i més gent. Observant què diuen, imaginant que poden pensar, com deu ser la seva vida, on deuen anar tan atabalats. Multituds de gent que ni s’adonen que ets allà, bé, de fet, per què ho haurien de fer? Dirigeixes els ulls endavant i veus el teu reflex a la finestra, sempre és allà mirant-te, esperant la teva mirada. A punt per fer-te veure com aquell floc de cabells que sempre et molesta et cau davant la cara. A punt per veure com l’enretires rere l’orella esquerra i sospires tancant els ulls. Pensant en tot; on vas, què diràs en arribar, com se t’escaparà aquell somriure tímid que se’t dibuixa sota el nas. Tornes a obrir els ulls i al teu da...