Xocolata s'escriu amb X

No t’amaguis. Sé que a vegades no et sents segura i tens por però no deixis que això pugui amb tu. No deixis que la por aconsegueixi anar un pas per davant teu fent-te rendir. Rendir-se no serveix de res, lluita fins al final, lluita per allò que vols i aconsegueix-ho. Aconsegueix fer les coses per a tu mateixa, fes només allò que t’agrada i superat. Superat dia rere dia. Sé que hi ha dies que no t’aixecaries del llit però no t’ho permetis. Aixecat, somriu i menja’t el món, el món sencer. No permetis que ningú s’interposi en el teu camí i sobretot estimat. Saps, estimar-te a tu mateixa és l’objectiu més marcat que has de tenir, grava-te’l a foc i memoritza’l és el més important per a ser feliç. I la felicitat és un camí que aconsegueixes pas a pas però ho has de fer tu, els altres et podem ajudar a portar els materials però el camí el construeixes tu. I no et preocupis per si falles o caus, diuen que les cicatrius ens recorden qui som i com hem arribat on som, per tant, tan dolente...

Veig com tanques els ulls i ja no els tornes a obrir. Veig com la respiració se't calma a mesura que la pluja d'avui al vespre desapareix. Heu marxat els dos alhora netejant el patiment. Ara ja no pateixes, ho sé, i soc feliç de saber-ho.  No sé on deus ser ara mateix però sé que ets en un lloc realment bonic perquè també sé que, abans de marxar, has agafat tots els somriures que hem compartit amb tu i els has guardat en una motxilla que ara portes penjada a l'esquena i que t'acompanya allà on vagis. Has lluitat però ara pots descansar i gaudir de tot el que has anat guanyant al llarg de la vida, t'ho mereixes. Perquè tot i ser un torrapipes i xinxar sempre a les teves nebodes ens has estimat sempre amb bogeria. I ara em cremen els ulls, vermells i inflats permeten que entre les llàgrimes que em cauen se'm dibuixi un somriure. Un somriure dirigit a tu. T'estimo. 25 de juliol de 2017.