Entrades

Ànims

No t’amaguis. Sé que a vegades no et sents segura i tens por però no deixis que això pugui amb tu. No deixis que la por aconsegueixi anar un pas per davant teu fent-te rendir. Rendir-se no serveix de res, lluita fins al final, lluita per allò que vols i aconsegueix-ho. Aconsegueix fer les coses per a tu mateixa, fes només allò que t’agrada i superat. Superat dia rere dia. Sé que hi ha dies que no t’aixecaries del llit però no t’ho permetis. Aixecat, somriu i menja’t el món, el món sencer. No permetis que ningú s’interposi en el teu camí i sobretot estimat. Saps, estimar-te a tu mateixa és l’objectiu més marcat que has de tenir, grava-te’l a foc i memoritza’l és el més important per a ser feliç. I la felicitat és un camí que aconsegueixes pas a pas però ho has de fer tu, els altres et podem ajudar a portar els materials però el camí el construeixes tu. I no et preocupis per si falles o caus, diuen que les cicatrius ens recorden qui som i com hem arribat on som, per tant, tan dolente
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Tanca els ulls

Veig com tanques els ulls i ja no els tornes a obrir. Veig com la respiració se't calma a mesura que la pluja d'avui al vespre desapareix. Heu marxat els dos alhora netejant el patiment. Ara ja no pateixes, ho sé, i soc feliç de saber-ho.  No sé on deus ser ara mateix però sé que ets en un lloc realment bonic perquè també sé que, abans de marxar, has agafat tots els somriures que hem compartit amb tu i els has guardat en una motxilla que ara portes penjada a l'esquena i que t'acompanya allà on vagis. Has lluitat però ara pots descansar i gaudir de tot el que has anat guanyant al llarg de la vida, t'ho mereixes. Perquè tot i ser un torrapipes i xinxar sempre a les teves nebodes ens has estimat sempre amb bogeria. I ara em cremen els ulls, vermells i inflats permeten que entre les llàgrimes que em cauen se'm dibuixi un somriure. Un somriure dirigit a tu. T'estimo. 25 de juliol de 2017.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Tu

Tu. Tu que et senties com un granet de sorra en mig d'una muntanya infinita. Tu que et passaves el dia davant del  mirall buscant-te mil imperfeccions que realment no tenies. Tu que mai trobaves res perfecte. Tu que sempre desconfiaves del que feies i mai estaves del tot segura de res, absolutament res. Tu que tenies por de ser jutjada, de no ser acceptada. Tu que sempre et quedaves en segon pla i passaves absolutament a tothom per davant teu. Tu que sempre posaves en preferència la felicitat dels altres abans que la teva. Tu que mai mostraves els sentiments i et tancaves en una caixa forta. Tu que no et deixaves estimar i, de fet, et feia por. Tu. M'agrada saber que has canviat, que t'has començat a estimar. Que aquell tu insegur ha a desaparegut i s'ha convertit en un tu que es menja el món. Tu que ara et veus sovint perfecta. Tu que confies plenament en el que fas i no veus rastre de la por a equivocar-te. Tu que qualsevol crítica la converteixes en constructiva
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Sant Jordi, la rosa i l'amor

Obres els ulls i somrius. Encara estirada al llit penses que avui serà un bon dia, tots els Sant Jordi ho són. T'aixeques amb mandra i el mires, dorm tan tranquil·lament que sembla un angelet. Li fas un petó a la galta i veus com obre els ulls, et mira i somriu. Sap que t'enamora quan fa això.                                    Sortiu de casa agafats de la mà i mica en mica veieu com els carrers s'omplen de roses vermelles, llibres i més llibres i gent somrient. És bonic Sant Jordi, penses. Veure com la gent es demostra l'amor, com els nois sorprenen a les noies i com tothom surt a passejar. Ets feliç, ho notes i ell també. Saps que no pots demanar res millor però el dia es va acabant i l'hora de marxar s'apropa. No en tens cap mica de ganes però saps que no ho pots evitar. Dos quarts de set. Et fa un petó i saps que comença a ser el d'adéu, sempre has pensat que tenen un gust diferent, són únics els últims petons d'un dia, els gaudeixes sabent
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Amor s'escriu amb P

No recordo ben bé que mirava l’altre dia però em va sortir una frase escrita que deia: “Señores, amor debería escribirse con P”. I si t’hi pares a pensar té tota la raó. Amor no és només una PARAULA, és un sentiment. Un sentiment que transmet PASSIÓ . Un sentiment que acostuma a PERDURAR en el temps de manera POSITIVA . Un sentiment que comporta PACIÈNCIA per entendre l’altra persona i aconseguir fer-la PERFECTA , perquè l’amor no deixa de ser això; aconseguir que tot el que estimes sigui perfecte, dia rere dia. Un sentiment que sovint va agafat de la mà de la PERVERSIÓ , en tot el bon sentit, però també del romanticisme que l’omple de PETONS i la calidesa d’una sensació de PROTECCIÓ . I és que senzillament, l’amor es basa en totes les PETITES coses del dia a dia.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Viure?

Últimament tinc la sensació de no viure. De no deixar-me portar per allò que m'agrada. Tinc la sensació d'estudiar, fer feina, estudiar, fer feina i res més. No faig tot allò que voldria per por a no tenir temps per l'institut. Em sap greu no poder dedicar temps a la gent que m'estimo. Em sap greu sempre haver de dir: " no em sap greu avui TAMPOC puc quedar"... No poder gaudir d'allò que m'agrada, no poder seure cinc minuts a contemplar la posta de sol o a llegir aquell llibre que vaig abandonar a principis de setembre, no poder sortir a prendre un cafè i comentar el temps o no poder quedar-me parlant amb la família després de sopar. No poder obrir una altra vegada el piano i fer brillar petites melodies que em deixaven desconnectar del món sencer, no poder allargar una braçada o una estona de riures... perquè no hi ha temps...  M'adono que no és aquesta la vida que vull, que potser sí que així arribaré on vull arribar però realment val la pen
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Fins ara

Veig com els llums de Nadal comencen a desaparèixer. Com l'alegria i l'amor nadalencs s'esvaeixen i tot torna a la seva normalitat. Tornem a les rutines, tornem a llevar-nos d'hora, a treballar de valent, a fer regals només per aniversaris, a fer dinars familiars més espaiats i amb tot això ens acomiadem del Nadal amb un fins ara sabent que l'any que ve el tornarem a veure, el tornarem a sentir. I tal com el Nadal, marxa ella. Aquella personeta que tan important s'ha fet per a mi. Aquella personeta que m'ha demostrat que la gent bona segueix existint. Que no es pot perdre la fe en res perquè la vida està plena d'oportunitats que s'han d'aprofitar i no deixar escapar. Ella, tan petita però tan gran a l'hora. Què irònic tot plegat. Ara em trobo a principis de gener, amb un fred que n'enamora i em fa ser feliç però davant un fins ara dirigit al Nadal i un fins ara dirigit a ella. Sé que tots dos tornaran perquè en aquesta vida totes le
Publica un comentari a l'entrada
Més informació